You are here:
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

xra

  • Xavier Roig i Associats
  • Xavier Roig i Associats
  • Xavier Roig i Associats
  • Xavier Roig i Associats
  • Xavier Roig i Associats

Ryanair, un gran risc

La pròxima entrada de Ryanair a l’Aeroport de Barcelona té el potencial de produir uns efectes molts negatius. Alguns experts prediuen que aquests efectes seran simplement catastròfics.

Què és el que es vol dir quan s’apunta a uns auguris tan pessimistes?

La irrupció de Ryanair a Barcelona tindrà conseqüències molt negatives com a mínim en tres àmbits rellevants.

En primer lloc, l’impacte serà negatiu per a l’Aeroport de Barcelona en un aspecte que en aquests moments és crucial. Perquè accentuarà al límit la seva imatge d’aeroport centrat en els vols punt a punt i en les operacions de companyies low cost.  Ryanair,  no es pot oblidar,  és el símbol universal del low cost

L’Aeroport de Barcelona, òbviament, és molt més que una referència de companyies low cost. En realitat, el desenvolupament que està experimentant en el capítol dels vols intercontinentals és molt remarcable.

Però la imatge de l’arribada de Ryanair a Barcelona va exactament en la direcció contrària de la que poc a poc s’està intentant construir des de les institucions que a Barcelona es preocupen per l’aeroport. Avui per avui, Ryanair és la negació del mateix concepte de hub, és a dir, d’un centre de distribució de vols.

Impacte a Girona i Reus

El segon aspecte negatiu de l’entrada de Ryanair a Barcelona serà una caiguda substancial del trànsit als aeroports de Girona i Reus. I el fenomen es produirà després que als dos aeroports s’hi hagin fet millores d’infraestructura molt importants i se n’hagin programat d’altres. Tot, està clar, a càrrec dels pressupostos públics.

El preu que s’ha arribat a pagar a Ryanair en forma de subvencions per les seves operacions a Girona i Reus, i ara també a Lleida-Alguaire, és simplement esgarrifós. Només entre 2010 i 2014, per acotar un perioide temporal es pagaran 14 M a Reus i 22 M a Girona. A Alguaire, les asubvencions pujaran enguany a 1,6 M. Si les autoritats de Catalunya segueixen interessades a promocionar el moviment en aquests tres aeroports és evident que el preu que hauran de pagar pujarà encara una mica més. Perquè el negoci de Ryanair se centrarà a Barcelona i els seu interès pels segons aeroports baixarà immediatament si no es compensa la companyia amb més subsidis.

Les operacions de Ryanair a Barcelona tindran també un impacte molt gran  i en el moment més inoportú en els esforços que Vueling i Spanair,  dues companyies basades a Barcelona, estan fent per construir finalment alguna estructura d’operacions el més semblant possible a la d’un hub.

Només l’existència de companyies com Spanair i Vueling justifica els desenvolupaments d’infraestructura que s’han fet a l’Aeroport de Barcelona.

És rellevant mencionar també aquí l’esforç públic que, sobretot en el cas d’Spanair, s’ha fet per assegurar la  viabilitat d‘unes companyies basades a Barcelona.

Les raons que pot adduir Ryanair per justificar la seva decisió estan bastant clares: llibertat d’empresa, d’iniciativa empresarial, de competència, etc. I també, clar, les raons que relacionen aquesta llibertat econòmica amb la satisfacció d’una demanda dels usuaris que obtenen una major oferta de vols i a uns millors preus.

No es pot discutir aquest plantejament en el terreny de la teoria.  Però també és cert que la intervenció pública ha salvat un cop rere l’altre els desequilibris originats per l’actuació lliure dels mercats. En tots els terrenys.

Només a Barcelona i Madrid

L’Aeroport de Barcelona ja ha patit, en realitat, unes conseqüències no desitjades de la implantació de Ryanair a Girona i Reus. La més directa va ser l’enfonsament de tot el sistema de vols europeus centrats a Barcelona que girava principalment, però no únicament, entorn d’Iberia. En realitat, totes les companyies aèries de xarxa han anat abandonant l’Aeroport de Barcelona. La seva presència, ara, és substancialment més baixa que fa només deu anys. No és solament Iberia. Pensem en Lufthansa, Air France, British Airways, Alitalia...

En principi, les possibilitats de bloqueig d’una decisió com la d’entrada de Ryanair a Barcelona són limitades si ens atenem a la interpretació estricta de la normativa vigent.

Però sembla evident que es poden imaginar i posar en pràctica mesures desincentivadores de la mateixa manera que en altres moments se n’han aplicat d’incentivadores.

Una companyia low cost necessita un determinat entorn operatiu perquè la seva oferta sigui viable. I la realitat és que Ryanair no ha aconseguit trobar aquest entorn operatiu viable a cap gran aeroport europeu amb l’excepció de Barajas.  Podria explicar-se aquesta excepcionalitat, també, pel fet que Barajas, com Barcelona,  forma part d’una xarxa integrada d’aeroports?  Pot ser que AENA, obsessionada per unes xifres de negocis que es deterioren a bon ritme, no hagi estat capaç de resistir la pressió de Ryanair com han fet els grans aeroports europeus operats autònomament?

Però, en darrer terme, el cas de Barajas no és exactament igual que el de Barcelona i la irrupció de Ryanair hi tindrà uns efectes una mica més limitats. Suposarà un autèntic daltabaix per a Iberia però no podrà alterar substancialment l’equilibri d’un hub intercontinental que està plenament consolidat.

No és aquest el cas de Barcelona perquè la previsible entrada de la companyia irlandesa es produirà quan encara no ha estat possible construir adequadament una imatge definida i sòlida de Barcelona com a gran aeroport de connexions.

En realitat, els suports públics aconseguits per Ryanair han estat també un exemple de l’estirament de la interpretació de les normes.  Subvencions taxativament prohibides per la legislació europea han estat convertides en contractes de publicitat de determinades àrees turístiques. No es tracta ara de dilucidar si aquestes decisions han estat encertades o no sinó, només,  d’establir que és possible una acció pública desincentivadora de la mateixa manera que s’ha demostrat que eren viables les de caràcter estimulant.

Però segurament el més frustrant i lamentable d'questa història d'aquesta situació és que el fet que uns efectes negatius com els que s'han descrit es produiran com a conseqüència d'una decisió en la que no hi hauran intervingut ni la Generalitat de Catalunya, ni les autoritats metropolitanes, ni l'Ajuntament de Barcelona, ni les institucions que com la Cambra de Comerç de Barcelona ttambé representen els interessos generals, en aquest cas des de la perspectiva de les empreses.


Xavier Roig

 


blog comments powered by Disqus
 
Documento sin título

Cites

W hat I came to respect more about Bill Clinton was his instinctive sense about people. His contact with people impacted what he did. It energized him. He remembered what people said, just walking a road block shaking hands. Stan Greenbergg.

Llibres

Cómo ganar unas elecciones. Pere Oriol Costa, David Domingo...

White House Ghosts. Robert Schlesinger

Lords of finance. Liaquat Ahamed

Team of rivals. Doris Kearns Goodwin

Banner
Banner
Banner
Banner

Buscador

Banner
Banner
Banner
Banner
Banner